Fa molt de temps, quan els espanyols varen expulsar als moriscos, es van produir molts atacs a les costes mediterrànies per part dels piraltes, es a dir que les històries dels pirates eren reial.
Els pirates , alguns baix la bandera otomana, atacaven les ciutats i pobles, saquejaven, robaven, mataven i segrestaven per a demanar importants quantitats de diners pels rescats.
Entre els pirates famosos, estava Barba-Roja, qui va ser l'amo de la Mediterrània, atacava per la nit mentre els veïns estaven dormint i que els vaixells de protecció pugueren fer algo. Aquestos atacs motivaren que es reforçaren les defenses. Així el rei Felip II envià al seu inginier militat Joan Bautista Antonelli per a disenyar unes muralles defensives.
Passà temps i com la construcció de la barrera defensiva era molt cara i la situació econòmica de l'Imperi Espanyol era mala, la idea es deixa per a altres moments. Per aquestes raons, es feren torres de guaita o de defensa al llarg de la costa Mediterrània, cadascuna a una distància entre 3 a 5 quilòmetres.
A la nostra comarca se sap que hi havien tres, la torre d'Almardà que era quadrangular i media tretze metres, la torre del Grau Vell, era més que una senzilla torre, constituia una verdadera fortalesa defensiva. La torre de Canet estava situada en l'actual far i protegia els espais entre les dos torres.
Així i tot era difícil defensar-se dels turcs. La situació comença a canviar després de la batalla de Lepanto, on Joan d'Austria derrota als turcs, a partir d'ahí la pirateria va disminuir i els habitants de la nostra comarca va viure més tranquil.la.
miércoles, 9 de abril de 2014
miércoles, 19 de febrero de 2014
CATALPA BIGNONIOIDES
Hecho por: Pau
Se trata de un árbol de altura de (tronco gris-pardo) que puede llegar a tener 1metro de decímetro, caducifolio de hojas de hasta 20 o 30 Simples, opuestas. El origen de norte América.
CUlTIVO Y USOS
La catalpa se encuentra con frecuencia en la mitad del sur de España. Prefiere suelo húmedo y pleno sol. A pesar de su origen sureño de EE.UU , crece en todos países.
EL ÁRBOL
Su madera es muy buena y dura, por lo que se le trabaja no fácilmente.
La Catalpa también llamada como (árbol de las trompetas),es de origen norteamericano,de la zona sudeste de los USA.Son arboles de hoja caduca de
entre 10, 15 y 20m de altura.Este árbol esta en el parque de la maternidad, de Barcelona . Se caracteriza por sus grandes hojas.Es un árbol frondoso que produce buena sombra de verano. El siguiente se encuentra en la diagonal. Son muy características, sus frutos, a modo de vaina estrecha y larga, dura , que contiene multitud de semillas aladas. El tronco, recto y esbelto, puede llegar a un metro de diametro. Varia el color. Las hojas miden de 20 a 30 cm de longitud y de 15 a 20 de anchura.Son Arílobuladas, con forma de corazón...Su color es más bien claro.Son hojas que permiten identificar muy fácilmente a los arboles de esta especie...En efecto, las flores son muy vistosas.Se disponen en inflorescencias, en paniculos más o menos erectos. Son flores blancas, acompañadas, de 3 o 4 centímetroshttp://arboles-con-alma.blogspot.com.es/2012/06/catalpa-catalpa-bignonioides.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Catalpa
.png)
lunes, 17 de febrero de 2014
QUERCUS ILEX
- Hàbitat : És un arbre molt resistent a fortes calors i freds pel que és un arbre característic de la regió mediterrània . Ibèrica- Turquia , Marroc- Tunísia ia França i el Nord d'Espanya.
- La reina de la vegetació en muntanya de l'àmbit mediterrani .
- Arbre de 8-12 m , podent aconseguir fins a 30 m d'alçada , de copa àmplia, densa i arrodonida , pot tenir un port arbustiu .
- Els exemplars aïllats formen una copa densa i globosa .
- El tronc de les alzines joves és de color negre , el de les més desenvolupades , de color gris fosc i forma petits quadres superficials mentre que el de les velles alzines és de color gris clar i de textura suau .
- Les seves fulles perennes presenten un feix aspre i de color fosc , mentre que el seu revers és blanc amb vellositats .
- Els fulls mai són espinoses , encara que algunes vegades les seves vores són dentats i les branquetes , vellutades .
- Fruit : el seu fruit és la gla ( 2-3 cm . ) , Recolzada sobre una base de copa de color grisenc . La gla és de color marró- marró . Els fruits maduren a la tardor . La caiguda de la gla es pot retardar fins ple hivern .
- El seu fruit , la gla , és comestible , tant per a l'aprofitament ramader com per a consum humà en fresc o rostides .
- Creixement mitjà .
- De l'escorça s'obtenen taní .
- La seva fusta , molt dura i sòlida , és utilitzada per a fabricar eines , soles de Madrenas, paviments i en ebenisteria , marqueteria , torneria . Antigament s'utilitzava per fabricar carros , travesses de ferrocarril , etc .
- És un bon combustible , estimada per fabricar carbó .
- S'utilitza per a obres hidràuliques , per si resistència . És de gran utilitat en decoració . I per la seva duresa , en la fabricació de parquet . La seva llenya té una gran importància calorífica .
- Les seves qualitats decoratives poden encaixar fins i tot en jardins petits , ja que el desenvolupament de l'alzina pot ser controlat mitjançant podes , que soorta perfectament .
- També és molt adequada per a grans jardins i parcs , aïllada i en grups ( fins i tot molt juntes) . De fet , l'alzina és una de les poques plantes que es poden plantar molt a prop unes de les altres , creixent altes i robustes , sense perdre fulles ni branques baixes .
- Arbre noble que dóna una agradable ombra .
- Altitud : des de 0 fins 1400 m , fins i tot fins a 2.000 m .
- Creix en tot tipus de terrenys , excepte en els entollats , molt sorrencs i salins . Suporta molt bé tant el fred com la calor , així com la sequera .
Melia azedarach
Raul i Tamara
Proviene de la India y del sur de China,y Australia. Mide alrededor de unos 12 metros de alto.Sus hojas son caducas y pueden medir alrededor de 50 cm de largo. Las flores son pequeñas, de color púrpura, normalmente tienen cinco pétalos y desprenden un aroma muy bueno. Su fruto se llama drupa, de color amarillo que poco a poco se va haciendo blanco, y cuelga durante todo el invierno y en verano .
familia:melicae
genero:melia
| |
:
|
division:plantae
clase:magniolopsida
orden: sapindales
clase:magniol
 |
:
|  * |
Se puede encontrar al borde de las carreteras,parques,y jardines suelen estar en muchos lugares de un clima como el sur de los Estados Unidos.
Sea convertido en una planta que suele crecer rápida mente, es grande por lo tanto hay plantas actoctonas que por su sombra se ban muriendo.
La Mélia en algunas farmacias se utilizan su medicina que sirve para curar los gases intensináles.
pasa por muchas séquias.
se deben plantar en sitios protegidos y cálidos.
Las suelen transplantár en primavera o verano.
es una planta toxica.
Se adapta en lugare costeros de un clima calido y en campos pobres.
Las semillas suelen valer poco.
jueves, 13 de febrero de 2014
LA CHORISIA
Fet per: Luis i Aaron
Nom científic: Chorisia speciosa
Nom científic: Chorisia speciosa
Nom comú o vulgar: Chorisia, Pal borratxo, Arbre ampolla, Arbre de la llana, Pal rosat, Samohu.
Família: Bombacaceae.
El seu nom és eixe perquè està dedicat al pintor Louis Choris que va viure des de l'any 1795 Fins a l'any que va morir el 1828.
És un arbre caducifoli de 12-15 metres d'altura. Té branques gruixudes, un tronc recte i inclinat des de la base fins a les branques.
Les fulles es componen de diversos folíols el · líptics:
El pal borratxo té un tronc molt gruixut per emmagatzemar aigua, per resistir la sequera.
El que aprofita l'home d'aquest arbre és l'escorça i el fruit, que té una fibra semblant al cotó, per fer coixins i coixins.
L'escorça és llisa quan són joves que perden les fulles els surten uns pinxos protectors de 4-5 mm i l'any de vida els perden.
Els exemplars adults es multiplica per llavors, les llavors se sembren directament, en llocs públics cal llevar els seus gruixuts pinxos. El fruit un cop madur comença a obrir-se, de manera que cal donar-se pressa abans que les llavors siguen dispersades pel vent.
Les flors són suaus i molt vistoses, composta per 5 pètals allargats de color rosa o púrpura a la part de dalt, i blanc i groc a la part baixa, is d'octubre a desembre.
Els fruits són com una càpsula allargada de 20x6 de color verd, Creix de forma natural en boscos subtropicals i humits arriben fins als 1.400 metres d' alçada.
És reprodueix o per semilles o en llocs frets per estaques.
És sensible quan el poden, nia que tindre molt de cuidau.
El Seu creixement és molt ràpid.
Pot viure en llocs amb diferents tipus de sol, però el preferiu humit.
No aguant els gelats. també és necessita Molt de lloc per a viure perquè és que desenvolupar la seua copa.
EL PLATAN
El plàtan és un arbre caducifoli de la classe de les magnoliòpsids, i de la família de les platanàcies.
Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecíol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal).
Es considera l'encreuament entre una espècie americana (plàtans occidentalitz) i una d'oriental (plàtans orientalitz).
Arbre monoic caducifolis de gran talla que pot arribar 35-40 m d'alçada. El tronc es recte alt i l'escorça prima que es desprèn en plaques. La copa es ampla i redona, encara que la poda pot prendre formes variades. Flors dispostes en inflorescències esfèrica llargament pedunculades, terminals, col gants. Cada frui és un equació envoltat a la base de Pelós de color marró. Els fruts estan madurs a finals d'estiu.
Els fruits romanen en l'arbres des de la seva maduració Fins a la primavera següent. Les semilles replegades en gener o febrer i sembrada imediatament germina acceptablement Sense nesesitat de trataments preciós. La es milla que des emmagatzemar, hauria conservaré en frescs estancs ivaja temperatura, necesitant estratificació o remull Durant diversos dies abans de la Sambra. tambe pots multiplicar per estaquilles de brots d'un any, replegant estiguis Quan el arbre està en reposi invern. Arbre Molt Resistent i longeu que prefereix sòls lleugers i frescos. soport molt be els podis i en general la pol · lluir de les Ciutats. És un de els arbres de parcs i
passejos mes utilitzats per l'agradable ombra que proporciona. sol pedacer atacs Microsphaera plàtan (odi blanc). Per la seva gran desaroll ha que emplazao en locs especiosos, mai a Menys de 7-8 m. de edificacions, per evitar el possible danyo dels seus raïsses.
http://es.wikipedia.org/wiki/Platanus_hispanica
http://www.hortojardi.com/botanica/index.php
http://www.arbolesornamentales.es/elarbol.htm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)