Fa molt de temps, quan els espanyols varen expulsar als moriscos, es van produir molts atacs a les costes mediterrànies per part dels piraltes, es a dir que les històries dels pirates eren reial.
Els pirates , alguns baix la bandera otomana, atacaven les ciutats i pobles, saquejaven, robaven, mataven i segrestaven per a demanar importants quantitats de diners pels rescats.
Entre els pirates famosos, estava Barba-Roja, qui va ser l'amo de la Mediterrània, atacava per la nit mentre els veïns estaven dormint i que els vaixells de protecció pugueren fer algo. Aquestos atacs motivaren que es reforçaren les defenses. Així el rei Felip II envià al seu inginier militat Joan Bautista Antonelli per a disenyar unes muralles defensives.
Passà temps i com la construcció de la barrera defensiva era molt cara i la situació econòmica de l'Imperi Espanyol era mala, la idea es deixa per a altres moments. Per aquestes raons, es feren torres de guaita o de defensa al llarg de la costa Mediterrània, cadascuna a una distància entre 3 a 5 quilòmetres.
A la nostra comarca se sap que hi havien tres, la torre d'Almardà que era quadrangular i media tretze metres, la torre del Grau Vell, era més que una senzilla torre, constituia una verdadera fortalesa defensiva. La torre de Canet estava situada en l'actual far i protegia els espais entre les dos torres.
Així i tot era difícil defensar-se dels turcs. La situació comença a canviar després de la batalla de Lepanto, on Joan d'Austria derrota als turcs, a partir d'ahí la pirateria va disminuir i els habitants de la nostra comarca va viure més tranquil.la.
