Melia azedarach

Raul i Tamara

Proviene de la India y del sur de China,y Australia. Mide alrededor de unos 12 metros de alto.Sus hojas son caducas y pueden medir alrededor de 50 cm de largo. Las flores son pequeñas, de color púrpura, normalmente tienen cinco pétalos y desprenden un aroma muy bueno. Su fruto se llama drupa, de color amarillo que poco a poco se va haciendo blanco, y cuelga durante todo el invierno y en verano .

	familia:melicae genero:melia
:	division:plantae clase:magniolopsida orden: sapindales clase:magniol
:	*

http://es.wikipedia.org/wiki/Melia_azedarach

http://www.botanical-online.com/flormelia.htm

http://www.biologia.edu.ar/botanica/animaciones/ciclos/paraiso/paginas/adulto-usos.html

Se puede encontrar al borde de las carreteras,parques,y jardines suelen estar en muchos lugares de un clima como el sur de los Estados Unidos.

Sea convertido en una planta que suele crecer rápida mente, es grande por lo tanto hay plantas actoctonas que por su sombra se ban muriendo.

La Mélia en algunas farmacias se utilizan su medicina que sirve para curar los gases intensináles.

pasa por muchas séquias.

se deben plantar en sitios protegidos y cálidos.

Las suelen transplantár en primavera o verano.

es una planta toxica.

Se adapta en lugare costeros de un clima calido y en campos pobres.

Las semillas suelen valer poco.

LA CHORISIA

Fet per: Luis i Aaron

Nom científic: Chorisia speciosa

Nom comú o vulgar: Chorisia, Pal borratxo, Arbre ampolla, Arbre de la llana, Pal rosat, Samohu.

Família: Bombacaceae.

El seu nom és eixe perquè està dedicat al pintor Louis Choris que va viure des de l'any 1795 Fins a l'any que va morir el 1828.

És un arbre caducifoli de 12-15 metres d'altura. Té branques gruixudes, un tronc recte i inclinat des de la base fins a les branques.

És natiu dels boscos càlids i humits, d’ Amèrica central i del Sud, però és originari d'Àfrica i el Carib.

Les fulles es componen de diversos folíols el · líptics:

El pal borratxo té un tronc molt gruixut per emmagatzemar aigua, per resistir la sequera.

El que aprofita l'home d'aquest arbre és l'escorça i el fruit, que té una fibra semblant al cotó, per fer coixins i coixins.

L'escorça és llisa quan són joves que perden les fulles els surten uns pinxos protectors de 4-5 mm i l'any de vida els perden.

Els exemplars adults es multiplica per llavors, les llavors se sembren directament, en llocs públics cal llevar els seus gruixuts pinxos. El fruit un cop madur comença a obrir-se, de manera que cal donar-se pressa abans que les llavors siguen dispersades pel vent.

Les flors són suaus i molt vistoses, composta per 5 pètals allargats de color rosa o púrpura a la part de dalt, i blanc i groc a la part baixa, is d'octubre a desembre.

Els fruits són com una càpsula allargada de 20x6 de color verd, Creix de forma natural en boscos subtropicals i humits arriben fins als 1.400 metres d' alçada.

És reprodueix o per semilles o en llocs frets per estaques.

És sensible quan el poden, nia que tindre molt de cuidau.

El Seu creixement és molt ràpid.

Pot viure en llocs amb diferents tipus de sol, però el preferiu humit.

No aguant els gelats. també és necessita Molt de lloc per a viure perquè és que desenvolupar la seua copa.

Chorisia wikipedia.

Descripció de la chorisia.

Chorisia, les seues fulles i els seus fruits.

Curiositats de l'arbre.

EL PLATAN

El plàtan és un arbre caducifoli de la classe de les magnoliòpsids,  i de la família de les platanàcies.

Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecíol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal).

Es considera l'encreuament entre una espècie americana (plàtans occidentalitz) i una d'oriental (plàtans orientalitz).

Arbre monoic caducifolis de gran talla que pot arribar 35-40 m d'alçada. El tronc es  recte alt i l'escorça prima que es desprèn en plaques. La copa es  ampla i  redona, encara que la poda pot prendre formes variades.   Flors dispostes en inflorescències esfèrica llargament pedunculades, terminals, col gants. Cada frui és un equació envoltat a la base de Pelós de color marró. Els fruts estan madurs a finals d'estiu.
Els fruits romanen en l'arbres des de la seva maduració Fins a la primavera següent. Les semilles replegades en gener o febrer i sembrada imediatament germina acceptablement Sense nesesitat de trataments preciós. La es milla que des emmagatzemar, hauria conservaré en frescs estancs ivaja temperatura, necesitant estratificació o remull Durant diversos dies abans de la Sambra. tambe pots multiplicar per estaquilles de brots d'un any, replegant estiguis Quan el arbre està en reposi invern. Arbre Molt Resistent i longeu que prefereix sòls lleugers i frescos. soport molt be els podis i en general la pol · lluir de les Ciutats. És un de els arbres  de parcs i

passejos mes utilitzats per l'agradable ombra que proporciona. sol pedacer atacs Microsphaera plàtan (odi blanc). Per la seva gran desaroll ha que emplazao en locs especiosos, mai a Menys de 7-8 m. de edificacions, per evitar el possible danyo dels seus raïsses.

http://es.wikipedia.org/wiki/Platanus_hispanica
http://www.hortojardi.com/botanica/index.php
http://www.arbolesornamentales.es/elarbol.htm

Schinus molle

Fet per: Diego

El Schinus molle es un arbre originari de América del Sud. Creix de forma natural des del sud de Mèxic fins  al nord de Xile, principalment a Perú. Fins i tot es pot trobar a una altitud de 3.900 metres en la montanya dels Andes.Aquest arbre ha sigut introduït en moltes parts del món com per exemple Estats Units, Israel, Sudàfrica, Australia, Europa.... Es conrea molt en parcs i jardins.

Nom comú: Fals pimenter, Lentisco del Perú, Arbre de la Vida, Molle

Família: Es una espècie de fulles perennes que pertany a la família Anacardiaceae.

 
Mesures: Mesura de 6 a 15 metres de altura encara que es poden trobar arbres de fins 30 metres. El seu diàmetre pot anar desde 0,5 a 1,5 metres.

Tronc: Té un tronc gros i amb molts nyucs, té una escorça rugosa de color cendra que es desprèn fàcilment. Les seues branques pengen i son flexibles, i algunes col·locades en zig-zag.

    

        Les fulles: Són en forma de falguera, cada branca està dividida en nombroses fulles, llises i de color verd intens.

Fruits: De color rosa brillant, i de la grandària d'una bola, també es pot dir pebre rosa o fals pebre i s’utilitza en l’alimentació com a espècia aromàtica.

Flors: Hermafrodites, agrupades en grup, de color groguenc o groc-verdós.

  

Usos: En Argentina es considerat protector de cultius perquè protegeix dels forts vents. En Perú s’utilitza en les vores de les finques per a protegir de la entrada d’animals.La llavor s’ha utilitzat com a substitut del pebre, d’ací el seu nom de Fals pimenter.

Usos medicinals: La resina d'aquest arbre s'utilitza en l'actualitat per enfortir les genives i dents, i és venen en farmàcies.

Cultius: Es multiplica per llavors. Creix molt ràpid, no l’agrada la falta d'aigua i el sol molt calent. S'utilitza com a arbre de passejos i en jardins. Cal tenir en compte la seua grandària per situar-ho en espais adequats.

Més informació en:

Infojardin.         Arbres ornamentals.        Tripod.

Wikipedia.         OpEPA                Botanical.

 

El xiprer

El xiprer és un arbre que el podeu vore a l'entrada de l'escola, eixe arbre que té forma de llança i de fulles menudes amb un fruit redó com una piloteta. Al matí és amagatall de desenes de pardalets i quan venim els xiquets se'n van prompte.



Molts no sabeu que el xiprer té moltes propietats medicinals,  per exemple per les malalties de l'aparell circulatori, es a dir, malalties que produixen dolor a les cames: Per tant són bones per a protegir i desinflamar les varius.
Com podem preparar-ho?
Cal coure durant 10 minuts 2 cullerades de fulles per litre d'aigua. Filtrar i deixar que es gele. Prendre 7 cullerades fiàries, també es pot aplicar extèrnament amb un bossa en el líquid resultant de la decocció.
Però abans de fer-ho, consulteu amb un especialista.




Més informació en:

Los dos cipreses de la escuela de Benavites
Botanical
Poesia: el ciprés de Silos de Gerardo Diego

Schinus molle

És una espècie de fulles perennes pertanyent a la família Anacardiaceae, originària del sud de Brasil, Uruguai. Pot arribar a mesurar al voltant de 15 metres d'altura. Les seues fulles són de 30 cm de diàmetre i són sempre verdes.

Molí de l´arab

El molí de l’àrab el va comprar un veí de Benavites en el segle 18, el molí estava considerat en terme de Benavites però esta en Quartell i desde el 1865 pertany al terme de Benavites. Eixe molí molia algeps,i blat, també tenia un forn per a coure pedra. Ara esta molt vell i no es pot entrar perquè este bell. Va ser construït a l'època dels moriscs, el caseriu estigué habitat 1609 per 24 persones.